Què és un Implant Coclear?

Criteris generals per a implants coclears

Per ser candidat a l'I.C. és necessari i imprescindible complir els següents requisits (evolucionen en funció de les investigacions i dels resultats):

• Sordesa neurosensorial bilateral profunda o total.
• Impossibilitat de beneficiar-se d'una pròtesi auditiva convencional.
• Convicció del pacient que la millora auditiva que li aporte l'implant coclear el beneficia personalment i socialment.

Pre i Postlocutius

De totes maneres, abans de continuar, hem de referir-nos a una diferència important:

• Els prelocutius (la sordesa dels quals és de naixement o ha aparegut en els primers anys de vida) i per tant, no tenen empremtes auditives en el seu cervell i tampoc han adquirit el llenguatge de forma natural i espontània.
• Els postlocutius (la sordesa dels quals ha estat posterior a l'aprenentatge del llenguatge; és a dir, els que han escoltat abans).

En aquest últim cas, els resultats són espectaculars. Amb molt poc temps de rehabilitació, la intel·ligibilitat – inclòs sense recolzament de lectura labial – augmenta considerablement i molts d'ells utilitzen el telèfon.

Algunes persones – inclosos els professionals poc convençuts – creuen que si l'implant no donen un 100% d'intel·ligibilitat no es pot considerar vàlid, però als postlocutius aquesta reinserció sonora els hi és molt vàlida. Aquesta qüestió que es plantegen els normoients és si "escolten igual que abans" i el que diuen ells és que en un primer període, la veu sona com metàl·lica; sembla que aquest efecte desapareix al cap de poc.

Limitacions d'un implant coclear

L'I.C. té algunes limitacions o s'han de tenir en compte alguns factors:

TEMPS:

• Els pacients han d'aprendre a interpretar els sons que reben; per això es necessita temps.

ESPORTS:

Es poden practicar esports, sempre que s'eviten els cops (potser el futbol siga un d'ells i és recomanable que es lleven la unitat exterior). Però ens consta que hi ha nens i nenes que patinen o esquien, per exemple. Per descomptat, no es pot nadar amb la unitat exterior de l'implant, com a ningú se li ocorreria fer-ho amb un audiòfon (si es treu, problema acabat), excepte el model Neptune d'Advanced Bionics, que és submergible.

AEROPORTS:

Ja que està format internament per materials metàl·lics i magnètics que poden ser detectats pels sistemes electrònics de control, s'ha de passar per fora dels controls dels aeroports o duanes (igual que passa amb una persona que porta un marcapassos). Durant les operacions d'enlairament i aterratge, en un vol d'avió, s'ha de desconnectar el processador, ja que pot provocar interferències.

PROVES MÈDIQUES:

La ressonància magnètica nuclear no s'ha de realitzar a la zona del cap, però això també passa a les persones que porten pròtesis dentals.

DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES:

S'han dit molts disbarats sobre els implants coclears però un dels més grans és el que atrauen els llamps de les tempestes atmosfèriques. NO EXISTEIX CAP PERILL RESPECTE ALS LLAMPS O A LES TEMPESTES.

Candidats: Criteris de selecció

PROVES PRÈVIES A UN IMPLANT COCLEAR

Abans de procedir a un I.C. és necessari realitzar una sèrie de proves per a determinar en quina mesura pot restablir-se l'audició del pacient. Aquestes proves són:

• Audiometria tonal (tons purs) i verbal (paraules), per a saber el grau d'audició del pacient i el nivell de discriminació de la conversa.
• Impedanciometría.
• Comprova el funcionament de la part vestibular de l'oïda interna.
• Test del Promontori: Per a determinar si l'estimulació elèctrica del nervi auditiu produeix sensacions auditives i el grau de discriminació.
• Test electroneurofisiológic.
• Radiografies: Es precisa un estudi radiològic mitjançant T.A. de C. de la còclea per a conéixer el seu estat de calcificació i si existeix algun grau de malformació d'aquesta.
• Estudi psicològic i grau de motivació per a solucionar la seua sordesa.
• Test logopèdic: Per a valorar comprensió, desenvolupament del llenguatge, la lectura labial.

EQUIP MULTIDISCIPLINARI

Com podeu comprovar, la decisió d'implantar no la pren una sola persona, sinó tot un equip de professionals que contrasten els resultats de les diferents proves.

I això és important, perquè algunes d'elles poden considerar-se eliminatòries; és a dir, si amb una pròtesi ben adaptada hi ha guany, ja no és candidat a I.C., si el T.A.C. dóna com a resultat una còclea ossificada, tampoc serà el candidat més idoni en principi.

LLENGUATGE DE SIGNES/MOTIVACIÓ

Notareu que en cap moment s'utilitza com a criteri incloent o excloent el fet que l'individu utilitze com a forma de comunicació el Llenguatge de Signes.

El candidat ideal és aquell que siga oralista, que tinga una bona competència en lectura labial i que -com hem dit al principi- tinga motivació per a sentir, que crega que l'implant puga beneficiar-li.

Per tot això, -i perquè no hi haja incoherències- una persona sorda filla de pares sords i l'entorn dels quals no siga oralista i la seua llengua vehicular siga el Llenguatge de Signes, no pensem que siga el candidat més adequat, pel fet que pot entrar en contradicció amb la seua pròpia realitat.

No obstant això, una persona sorda, filla de pares oïdors, immersa en un món sonor, l'entorn del qual no coneix el Llenguatge de Signes, encara que aquesta siga la seua forma de comunicar-se, pot ser una candidata acceptable.

La diferència estarà que necessitarà més temps de rehabilitació i probablement més esforç i dedicació, ja que no solament haurà de fer un treball de discriminació auditiva, sinó també un exercici d'estructuració de Llenguatge.

Creiem que l'única persona amb dret de decisió és el mateix candidat, que ha d'estar ben informat i que si pot ser, abans de conducta a l'Implant tinga l'oportunitat de contactar amb altres implantats per a rebre informació de primera mà i amb els qui puguen compartir els seus dubtes, pors, angoixes i expectatives. (Si es tracta d'un xiquet/a, aquesta decisió recaurà en els pares).

Intervenció i post-operatori

Una vegada seleccionat el pacient per l'equip multidisciplinari, es passa a la següent etapa: la cirurgia.

La intervenció es realitza baix anestèsia general; els seus riscos són els propis de tota intervenció quirúrgica efectuada a nivell de l'oïda mitjana i de l'intern; és a dir, pràcticament nuls i que es redueixen als intrínsecs d'entrar en qualsevol quiròfan.

La durada aproximada de l'operació és de 2-3 hores. Exigeix un període d'hospitalització al voltant de 48 hores, exempt en general de molèsties importants. La recuperació post-operatòria dura normalment entre 3 i 5 setmanes, és a dir fins que s'ha produït la cicatrització completa.

A partir d'aquest moment s'acoblen les porcions externes de l'Implant i ja es pot procedir a l'obertura de canals. Aquest procés significa que s'exciten els elèctrodes i es comença a enviar informació sonora. Cada elèctrode és regulat independentment. A cada persona correspon un programa individual que és la suma de la regulació de tots i cadascun dels seus elèctrodes.